El Consultor internacional inicia
un viatge d’una setmana al cul del món. Bé, no és el cul del món perquè de culs
del món n’hi han molts, però després de fer 11 hores de vol en turista, una
espera de connexió de dues hores en una cafeteria incòmoda a l’aeroport de São
Paulo, un altre vol intern de dues hores fins Porto Alegre i 4 hores de cotxe
cap a l’interior del país, la sensació que té quan arriba a l’hotel després de
més de 23 hores de viatge és que està al cul del món.
 |
| Un carrer del centre de Santa Maria, Rio Grande do Sul |
El pitjor de tot són les 4 hores
de cotxe després d’haver-ne volat 13. Arribar de nit a un aeroport desconegut,
llogar un cotxe i tirar-se a la jungla del trànsit brasiler i a la foscor de la
pampa de Rio Grande do Sul és tot un repte i fer-ho després d’una pallissa d’avió
no és recomanable.
El consultor Internacional puja amb
el seu col·lega al Golf que ha llogat. Amb ajuda del GPS aconsegueix sortir amb
èxit de l’aeroport i enfilar l’autopista que el conduirà cap al cor de les
tenebres. És hora punta i la congestió se’l menja. Para, arranca, el piten...
tarda una hora en poder conduir fluidament. A mesura que es va menjant els
quilòmetres la negror ho va enfosquint tot. S’allunya de la capital i s’endinsa
en “terra incognita”. L’autopista
desapareix i els focus del cotxe il·luminen una estreta i fosca carretera. No
es veuen llums de cases ni pobles enlloc. Tant sols els cotxes que l’avancen a
tota castanya li permeten deduir que la carretera continua davant seu. De tant
en tant algun camió que ve de cara amb les llums llargues l’encega i passa de
la foscor més absoluta a la claror més encegadora i viceversa en qüestió de
segons. Condueix amb els nervis a flor de pell.
Quan suposen que estan a mig camí
decideixen parar a sopar. Son les 11 de la nit i quan veuen un restaurant de
carretera s’aturen a fer un mos. El consultor internacional no té gana però
necessita parar. El restaurant està completament buit. Un cambrer avorrit els
fa passar. Estan a Rio Grande do Sul, la pampa brasilera i aquí, si o si, es
menja carn. El restaurant és un rodizio de mala mort: Bufet d’amanides i
carnaval de carns. Cada dos o tres minuts el cambrer avorrit es planta davant
de la taula amb un pintxo de metre on hi té clavades els diversos tipus de
carn, que tenen la mateixa pinta d’avorrides que el cambrer. En acabar de sopar
al consultor internacional li comença a fer voltes la panxa. Fa una visita al
lavabo sense èxit.
El segon tram de viatge el
Consultor internacional fa de copilot i fa esforços inhumans per no adormir-se.
El mal de panxa que té el manté despert. Pensa que haurà de demanar al company
que aturi el cotxe per abonar la fèrtil pampa. Aguanta. Després de dues hores
interminables de sofriments i punxades de panxa arriben a Santa Maria. Els dona
la benvinguda una ciutat morta i freda. Són les dues de la matinada i el
termòmetre marca dos graus. És juliol. El Consultor internacional corre cap a
l’habitació de l’hotel i ho deixa anar tot. Ha equilibrat pressions i ha fet
net. S’estira al llit i es desmaia fins l’endemà al matí.
L’endemà s’alça d’hora i es troba
recuperat. Ha descansat prou bé tot i que se sent com si tingués al damunt una
lleugera ressaca. Truca a la dona, que tenia visita al ginecòleg. Li anuncia
que el seu segon fill serà un noi. Se li fa un nus a la gola. Se sent desoladament
sol. Voldria abraçar-la, fer-li un petó ben fort i convidar-la a dinar per a
celebrar-ho. També voldria dir-li a la seva filla que el germanet que arribarà
al Nadal serà un nen i que ja pot començar a ajudar-los a buscar noms.
S’acomiada i s’aguanta les llàgrimes, que podrien brollar com un torrent
mediterrani si decideix donar via lliure als sentiments. Respira profundament, es
renta la cara, es vesteix i baixa a esmorzar.
Pel matí té reunió amb els
responsables tècnics del projecte. Entra a les oficines d’un edifici alt i
lleig i no sap si fa més fred al carrer o a dins. Tots els funcionaris porten
els abrics posats, els barrets de llana i fins i tot alguns teclegen
l’ordinador amb guants. Li deuen veure la cara de sorpresa i li diuen, amb
resignació, que no tenen calefacció. Passa part del matí junt amb el seu
col·lega i la responsable de planejament urbanístic de la ciutat, una rossa de
45 anys amb més pinta de teutònica que de brasilera, que no para de xerrar i de
pintar damunt d’un plànol A0. La resta de dia el passa de departament en
departament recopilant informació: Departament d’urbanisme, departament de
sistemes d’informació geogràfica, departament d’estadística....
El segon dia és avorridíssim. Dia
sencer dins del cotxe inventariant les carreteres d’accés al municipi, els
barris més perifèrics i els accessos al campus de la UFSM, que compta amb
30.000 alumnes i que per tant, és l’únic que dóna vida i sentit a aquest racó
de món. El tercer dia és més entretingut: Inventari urbà a peu pel centre de la
ciutat. El consultor Internacional passeja durant 10 hores per tots els carrers
del centre de la ciutat, per saber les funcions socials de cada carrer, els
sentits de circulació, el tipus d’estacionament, les pendents, les amplades de
voreres....tot passejant intenta entendre com funciona la ciutat, què té de bo,
què es pot millorar...
Un migdia el consultor
internacional s’atreveix a demanar un salmó a la planxa, fart com està de
menjar cada dia carn i més carn. Fracàs absolut. A la pampa no és menja peix i
punt. A la nit ho intenta amb una pizza. Quan li dóna el primer mos pensa que
per fer una pizza tant horrorosa cal fer-ho expressament. Ho té clar, aquí es
menja carn o es fa dejú. No hi ha terme mig. Per treure’s el mal regust del
sopar i ja que és l’última nit al cul del món, el Consultor internacional i el
seu col·lega decideixen buscar un bar per fer-se unes caipirinhes. Els dona
igual que faci fred (no han passat dels 10 graus en tota la setmana). El Brasil
que els han venut no és com el que han trepitjat. Qui els ha enganyat? On estan
les platges amb palmeres? Al centre troben una taverna interessant anomenada
Botiquim i hi entren sense pensar-s’ho massa. Un cop a dins es troben envoltats
de gauchos. Hi ha una desena d’homes vestits com vaquers bevent cervesa amb una
mà i aguantant el mate amb l’altra. Es fa el silenci i se senten observats.
D’on han sortit aquest parell? El consultor internacional està decidit a fer-se
una copa. Diu “boa noite”, travessa el bar i s’asseu, amb el seu company, en
una taula de fusta. Ve la cambrera, contenta de veure un parell de nois menors
de 40 anys. Pregunta què volen i quan el consultor internacional diu que dues
caipirinhes, es torna a fer el silenci. Li dona igual. Demà torna a casa
després d’una setmana dura de feina i quatre vaquers no li fotran la nit.
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada