Hola!
L'immigrant sempre sent enyorança? L'enyorança augmenta amb l'edat i la consciència del que un deixa enrere? O simplement un posa les seves esperances un paratge llunyà que potser només existeix al cap del que sent aquest sentiment.
I....enyorança de què? D'una olor, d'un lloc, d'una manera de fer, un paisatge....?
S'ha vessat molta tinta per tractar aquest tema i no puc pretendre superar als grans mestres i poetes que ja han reflexionat sobre un tema que, com la majoria, millor experimentar que llegir. Per això em concentraré en un fet que n'ha encadenat un altre:
Al far west, un dels animals salvatges que abunda és aquest:
La mofeta! Anomenada, per aquests paratges, "skunk". I sí, quan s'espanta o vol defensar-se doncs deixa anar una olor molt característica. A les nits que fa calor, passejant amb el cotxe i les finestres obertes, gaudint de la primavera que arriba poc a poc, moltes vegades arriba aquesta olor. No és una olor ofensiva, simplement és una olor característica. La olor que els immigrants d'aquests paratges a d'altres terres segur que recorden amb nostàlgia. Aquesta olor em va fer recordar les olors característiques que tenim a la nostra estimada terra. Per exemple les olors del Raval o del Gòtic de Barcelona, de les fritangues, de la cervesa resseca després de la festa...
Ahir em vaig descobrir penjant una litografia d'un quadre titulat: Harbor Sunset. Respira aire mediterrani! No he volgut saber si és el mediterrani o no, per mi, és la vista que vull a la meva finestra al matí.
Abraçades!
A.R.
.JPG)
Nosaltres també t'enyorem Armando!!!
ResponEliminaPer cert, no veig la foto de la mofeta, però m'imagina l'olor, ecs