Bestieses



El de Cambodja podria considerar-se un cas extrem del què pot estar disposat a fer un líder revolucionari per a preparar la truita somiada, exterminar el galliner, fins i tot a risc de quedar-se sense poble al qual redimir.

Pol Pot potser va comprendre amb claredat diàfana, insòlita, que en una societat humana, diversa i sempre subjecta al canvi en el decurs del continu històric, no és possible instaurar el règim revolucionari definitiu, immutable i perfecte, és a dir, assolir el paradís terrenal i la fi de la història.

Aquells que assoleixen el poder, convertits en governants, adapten els seus dogmes segons el país i les circumstàncies, i per tant abandonen la puresa dels seus profetes en favor de la molt més pragmàtica lectura de Maquiavel. Un exemple que es podria citar seria el d'Enric IV de França, primer rei de la casa de Borbó, el qual va assolir el tron en extingir-se la casa regnant en aquell moment, els Valois. El nou rei presentava un greu problema en aquella època turmentada per les guerres de religió, era protestant, els seus súbdits catòlics no el volien, ni tan sols la ciutat de París el volia; sembla que Enric va comprendre que no podria tenir en pau la seva corona, llavors va ser quan es suposa que va dir aquella frase tan famosa: "París bé val una missa", com dient que la corona bé valia un canvi de religió.

Pol Pot, en canvi, no va voler renunciar a les seves conviccions, ell no canviaria de religió sinó de regne.

Share this:

2 comentaris :

  1. Bona reflexió. Potser caldria dir que els dictadors més sanguinaris (potser amb l'excepció de Stalin) han estat grans puritans. Gent obsedida per eliminar el pecat. El dels altres, és clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu comentari és també una bona reflexió, per cert, gràcies.

      Elimina

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes