El
de Cambodja podria considerar-se un cas extrem del què pot estar
disposat a fer un líder revolucionari per a preparar la truita
somiada, exterminar el galliner, fins i tot a risc de quedar-se sense
poble al qual redimir.
Pol
Pot potser va comprendre amb claredat diàfana, insòlita, que en una
societat humana, diversa i sempre subjecta al canvi en el decurs del
continu històric, no és possible instaurar el règim revolucionari
definitiu, immutable i perfecte, és a dir, assolir el paradís
terrenal i la fi de la història.
Aquells
que assoleixen el poder, convertits en governants, adapten els seus
dogmes segons el país i les circumstàncies, i per tant abandonen la
puresa dels seus profetes en favor de la molt més pragmàtica
lectura de Maquiavel. Un exemple que es podria citar seria el d'Enric
IV de França, primer rei de la casa de Borbó, el qual va assolir el
tron en extingir-se la casa regnant en aquell moment, els Valois. El
nou rei presentava un greu problema en aquella època turmentada per
les guerres de religió, era protestant, els seus súbdits catòlics
no el volien, ni tan sols la ciutat de París el volia; sembla que
Enric va comprendre que no podria tenir en pau la seva corona,
llavors va ser quan es suposa que va dir aquella frase tan famosa:
"París bé val una missa", com dient que la corona bé
valia un canvi de religió.
Pol
Pot, en canvi, no va voler renunciar a les seves conviccions, ell no
canviaria de religió sinó de regne.
.JPG)
Bona reflexió. Potser caldria dir que els dictadors més sanguinaris (potser amb l'excepció de Stalin) han estat grans puritans. Gent obsedida per eliminar el pecat. El dels altres, és clar.
ResponEliminaEl teu comentari és també una bona reflexió, per cert, gràcies.
Elimina