Nada, nada, nada...sota unes aigües semicàlides, tranquil·les i cristal·lines. Un pop empordanès, curiós i extrevagant, abraça el mar.
Espantat de la presència humana retorna a la seva casa, el mar.
Montse i David
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada