EL GITANO DE LA COSTA BRAVA

Ben coneguda és la fama que la Costa Brava va tenir a partir dels anys 50, amb les anades i vingudes de grans estrelles de Hollywood, que després de la filmació de “Pandora y el holandés errante” van decidir venir a passar temporades a la nostra costa.

Els iniciadors d’aquesta “moda” de passar temporades a la Costa Brava van ser Ava Gardner i Frank Sinatra, amb la gravació de l’esmentada pel.lícula i la coneguda història de la gelosia de Sinatra respecte el torero-actor Mario Cabré, per un suposat afer amb la Gardner durant la filmació a Tossa de Mar.

Però aquestes estrelles venien buscant el sol, la pau i la calma de les platges gironines ?? Doncs no sempre, és clar. Com ja us podeu imaginar, els rics i famosos, a més d’estones de descans en llocs bucòlics, també busquen llocs mínimament anònims (com ho eren Espanya i Catalunya aleshores pels americans, potser diríem que encara i tot) per a “desmadrar-se” i fer les seves farres.
En aquest sentit, alguns dels habitants de la Costa Brava van saber aprofitar la tirada que tenia aquesta, aleshores, pintoresca i menys urbanitzada zona del litoral, per a crear autèntics reductes de la festa més esbojarrada.

Aquest és el cas d’en Manel Bisbe. En Manel era fill d’un empresari de Palafrugell dedicat al suro, com la majoria dels empresaris palafrugellencs d’aleshores. En Manel tenia la tasca d’anar a recollir el suro a Andalusia, i sovint passava llargues temporades al sud d’Espanya. Durant aquestes estades, Manel va quedar captivat per l’esperit dels andalusos, la seva gràcia, l’ànim amb què vivien i sobretot enamorat del flamenc.

En Manel Bisbe tenia dos germans, en Mario i en Josep, i el seu pare tenia una petita barraca de pescadors a la platja de Llafranc. Als anys 50, quan el negoci del suro començava a anar de davallada, i amb l’arribada dels primers turistes a la Costa Brava, els dos germans d’en Manel van decidir convertir la vella barraca de pescadors en un improvisat bar on servien sangria als turistes de Llafranc. Ben aviat, atrets per la sangria, el lloc va començar a ser ple de clients i van anar condicionant el local fins que finalment el van convertir en un hotel, l’Hotel Llafranc.


Els germans Bisbe

En Manel durant els primers anys d’aquella aventura era a Barcelona, on treballava com a decorador d’aparadors. Els seus germans van demanar-li que els decorés el local, gràcies a la seva experiència amb els aparadors, i en Manel es va presentar a l’Hotel amb tota una companyia de flamenc i va començar a muntar espectacles i festes a les nits de Llafranc.

Els turistes, assedegats de sangria i flamenc, ràpidament van omplir el local nit rere nit, i la fama de l’Hotel Llafranc va començar a créixer, ja que en Manel era un excèntric tocat per la tramuntana, al més pur estil dalinià.
A Barcelona, Manel Bisbe havia fet amistat amb la famosa “bailaora” Carmen Amaya, que el 1957 decideix venir a viure a la Costa Brava i sovint es deixa veure per l’Hotel Llafranc on balla de manera improvisada pels turistes que s’hi apleguen.
Fins que un dia Carmen Amaya li diu a Manel Bisbe : “Manel, quiero hacer una fiesta en el Hotel para nombrarte Gitano de la Costa Brava. Tu pagas y yo traeré a los invitados”. Aquella festa, cap al 64 o 65 encara es recorda, i Carmen Amaya va regalar una medalla d’or a en Manel proclamant-lo el “Gitano de la Costa Brava”.

Moment en que Carmen Amaya nomena Manel Bisbe com a "Gitano de la Costa Brava"

Les festes de l’Hotel Llafranc, hotel de dia i sala de festes a la nit, van començar a guanyar fama, de la mateixa manera que Carmen Amaya que va començar a fer gires per Amèrica any rere any. Això la va portar a conèixer a grans estrelles del cinema nord-americà, als quals aconsellava que no es perdessin les extraordinàries festes de l’Hotel Llafranc. I fins a aquesta petita població costanera i el seu petit Hotel Llafranc van començar a arribar famosos com Kirk Douglas, Rock Hudson, Sofia Loren o Elizabeth Taylor.

Fins i tot Dalí es va convertir en un habitual de les festes de l’Hotel Llafranc, en el qual Manel Bisbe, el “Gitano de la Costa Brava” solia vestir una túnica blanca, tali com feia el genial pintor empordanès. Encara ara, el primer que trobes quan entres a l’Hotel Llafranc és una enorme i extraordinària fotografia d’en Salvador Dalí i el Gitano de la Costa Brava en una de les glorioses festes que s’organitzaven.

Les festes de l'Hotel Llafranc

No només els famosos del Hollywood del moment venien a l’Hotel Llafranc. També assistien personatges del país com Joan Manuel Serrat, Paco de Lucía, Antonio Gades o Xavier Cugat.

L’any 1986, amb 72 anys, Manel Bisbe mor, però tal i com diu el seu nebot, “no va morir de vell sinó d’un excés de vida”.

Encara avui en dia, les nits d’estiu l’Hotel Llafranc es converteix en una sala de festes, amb música fins a les 3 de la matinada, cosa que se’ls explica als clients abans d’allotjar-se al que sembla, de dia, un tranquil hotel d’una petita i calmada localitat litoral.

De vegades, les aparences enganyen !!
Avui en dia l’animador de les nits de l’Hotel Llafranc és en Carles Bisbe, nebot del “Gitano de la Costa Brava” i cada any, a l’agost, munta una nit de festa on elabora el seu famós cocktail Rambo.
Per si hi voleu anar, trobareu més informació a
http://www.hllafranch.com/hotel.php?idioma=ca i a http://www.cocktailrambo.com/el-meu-espai.html

Fins la propera,
Drosophila carcamalis

Share this:

2 comentaris :

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes