Dues
de les manifestacions que més orgullós estic d’haver participat
són les manifestacions contra la I i la II Guerra d’Iraq, la
primera al 91 i la segona al 2003, fetes per obtenir petroli,
recursos naturals i interessos armamentístics, que no només no van
portar cap democràcia a Orient Mitjà sinó que van portar una
guerra que a la regió dura des de fa 26 anys, i s’expandeix a
diversos països. Si a Espanya una guerra de 3 anys d’en fa 80
encara arrossega traumes i conseqüències, imagineu el que hem creat
al món per afavorir petrolieres, empreses d’armament,
constructores, empreses de seguretat...
I
dic hem, en primera persona, perquè els països occidentals que van
crear les diverses coalicions que han participat en la guerra som
democràcies, i per tant la responsabilitat política és compartida
per tots els ciutadans que decidim governs que fomenten aquestes
guerres. Malgrat jo mai vaig votar Felipe González, ni Aznar, ni
Zapatero ni Rajoy, tampoc he sigut capaç de convèncer els meus
conciutadans de no fer-ho, i com a demòcrata em sento responsable
d’aquest fracàs col·lectiu. Felipe ens va ficar a la primera
guerra d’Iraq, Aznar a la segona, Zapatero va prometre en campanya
que trauria les tropes espanyoles d’Iraq i va qüestionar per
primer cop la política bèl·lica occidental, però a l’hora de la
veritat va acabar protagonitzant un tripijoc que retirava tropes
d’Iraq per enviar-ne a l’Afganistan perquè la família Bush i
tots els poders mundials no s’enfadessin tant, i Rajoy ha tornat a
donar suport incondicional als USA per fer i desfer a Orient Mitjà. La violència, l’extensió de guerres i el racisme institucionalitzat són una manipulació burda d’interessos per convèncer poblacions poc informades, perquè donin suport a polítiques criminals. Els integristes captadors d’assassins musulmans ensenyen imatges de víctimes infantils d’aquestes guerres a joves inestables de baix nivell cultural en edats immadures, i nosaltres ens sentim xocats quan veiem la matança d’innocents a una ciutat europea, i partits com el d’Albiol, Anglada o Rivera ho aprofiten per estendre el discurs antipacifista i racista, per promoure la lluita armada, la guerra i el tancament de fronteres com a solució idíl·lica als problemes mundials.
Observo
esgarrifat com el discurs institucional del president de l’estat
espanyol, utilitza tot un llenguatge bèl·lic i agressiu que insta a
lluitar i a derrotar militarment i policialment l’enemic, sense
subtilesa, simplista i bel·ligerant. Mentre les declaracions en
calent del President de la Generalitat i l’Alcaldessa de Barcelona,
m’emocionen i em fan sentir que són amb mi, que m’hi sento
proper, quan parlen amb tot un altre to i un altre ús del
llenguatge, de doblegar els que usen la violència i volen la
confrontació de civilitzacions. No és el mateix lluitar amb
violència que lluitar contra la violència.
La
contestació a la guerra de Vietnam va sorgir als Estats Units com
resposta a un imperialisme injustificable que portava a joves
americans innocents a morir a la guerra. Els poderosos van aprendre,
que amb exèrcits professionals, sense lleves d’innocents, amb
tecnologia robotitzada que redueixi les víctimes occidentals, és
molt més senzill justificar intervencions davant l’opinió
pública, que veu llunyanes aquestes guerres de videojoc. Però el
món és petit, molt petit. Iraq és al costat de Síria i de
Turquia. Turquia de Grècia, Grècia dels Balcans, els Balcans
d’Alemanya, Alemanya de Bèlgica i França. I França és a tocar
de Ripoll.
Ara
toca una contestació a la violència com la que va sorgir al
Vietnam, però que no es centri tan sols en les víctimes del nostre
bàndol, que denunciï que tots som el mateix bàndol, que el món és
un i tots som persones i no podem estar fent guerres per petroli i
recursos naturals ni a Vietnam, ni a l’Iraq ni a Síria ni a
l’Afganistan.
Que
denunciï que les guerres les estan finançant i promovent líders
interessats, famílies riques d’Aràbia Saudita, de Catar, de
Kuwait, líders tribals enriquits gràcies a la guerra d’Iraq,
Síria, Afganistan. Dictadors armats per Rússia, Estats Units,
França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Itàlia. Famílies riques
de l’Íbex 35 amb interessos en empreses d’armes, de petroli, en
constructores. Reis sense sentit en estats democràtics sinó és per
justificar oligarquies que tan serveixen per consolidar una transició
de merda com el suport a polítiques neocolonials arreu del món.
Mentrestant, van a fer-se fotos amb les víctimes que apareixeran al
Lecturas i a l’Hola per demostrar quina bona gent són aquests
dirigents que estan deixant el món com un solar.
La
ultradreta, on jo hi fico des d’Aznar, Albiol, Rivera fins a Trump,
Berlusconi o Sarkozy, però també el discurs hipòcrita i tebi de
Xavier Valls i Hollande a França, de Merkel o May, o els còmplices
de la transició bipartidista corrupta i hipòcrita espanyola, PSC i
el PSOE. Aquests partits que defensen un Statu Quo mundial que és
una merda, per dir-ho clarament, per molts milions de persones al
món, ens estan portant a promoure guerres i a fer créixer el
racisme i la xenofòbia com a discurs dominant. I quan s’alça una
veu que denuncia aquesta hipocresia, encara els fan passar per
beneits, et diran que ets un bonista i que el teu pacifisme dóna
ales als terroristes.
Em
tractaran d’imbècil, ja ho sé, perquè crec en una policia
democràtica, que usi la força amb absoluta mesura a la vegada que
vetlla per aturar els estupiditzats radicals que puguin voler fer
mal. I crec que l’actuació dels Mossos, malgrat hagi acabat amb 5
terroristes morts ha estat impecable, eren gent determinada a fer
mal, i crec que han estat morts en absoluta defensa de la població.
Però seguiré pensant que la violència és molt fàcil que se’ns
en vagi de les mans i que és preferible restringir-la a casos mínims
extrems, que banalitzar-la i justificar-la quan la policia s’equivoca
amb maltractaments a detinguts, perquè la policia, també es pot
equivocar.
I
per descomptat, no puc justificar mai guerres per petroli i
interessos econòmics, i tots els que em diguin que sóc un il·lús
i que això és donar ales als terroristes, els diré que els naïfs,
són ells. Que no tenen ni idea del garbuix de faccions implicades a
la guerra a Síria i de com s’ha armat segons l’interès a grups
que passen o deixen de ser considerats terroristes segons convé a
occident, Hezbollah, PKK, Al Qaeda, Isis, i de com s’ha allargat la
guerra pels interessos enfrontats de Rússia, els USA i d’altres
potències.
No. Jo no culpo als musulmans, ni a les poblacions mal informades d’occident o d’orient més que d’estar mal informades. I sí, culpo als manipuladors, radicalitzadors, fills de puta líders mundials de promoure violència, odi i guerres.
Si a
una manifestació s’hi presenten aquests líders, que defensen els
contractes de les armamentístiques espanyoles, de les constructores
que reconstrueixen el que primer s’ha destruït a Síria i a Iraq,
de les gasistes i petrolieres que obtenen carburants barats, que
compren i venen amb dictadures com Aràbia Saudita, Kuwait i Catar,
amics ‘com de la família’ de reis i dictadors al Magrib, que
algú en denunciï la seva hipocresia i posi per fi el focus
d’atenció on ha d’estar, no en els pobres, no en els pobles, no
en el xoc de cultures, no en la gent manipulada i desinformada sinó
en els que controlen el món, els diners, la informació, el poder,
em sembla d’aplaudir.
Si
es tracta d’estar amb gent que vol de debò que es deixi de
justificar la violència m’hi trobaran sempre.
Si
es tracta de parlar de guerra, de lluita, de xoc de civilitzacions,
d’estigmatitzar islamisme i musulmans, de fer misses catòliques
per la unitat d’Espanya, de racisme subtil, de demanar més
armament, menys llibertats, de dir que som superiors als musulmans,
que som una civilització més avançada, de denigrar al diferent, no
m’hi trobaran.
No
en el meu nom.
Sí,
jo potser seré un innocent, un bonista, aquesta paraula que ara
s’està posant de moda per desacreditar els que ens oposem a
aquesta ideologia neocon que justifica la guerra i l’escalada
bèl·lica i racista enlloc del pacifisme, el respecte i la
convivència.
Per
descriure aquests tan convençuts de la lluita, la violència, el xoc
de civilitzacions, l’ull per ull, la supremacia cultural occidental
hi ha paraules que ja fa temps que es van inventar. Per no ser com
ells, me les guardaré.
Hèctor
Alonso (editorialista convidat)
