Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Consultor Internacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Consultor Internacional. Mostrar tots els missatges

Reunió amb el Secretari

dissabte, de març 05, 2016
•
Gerardo Ruiz Esparza, el Secretari
Per celebrar els 10 anys de la revista Criteri el Consultor Internacional us explicarà l'experiència de reunir-se amb un ministre, una reunió d'alt nivell per commemorar un aniversari estratosfèric!
L’any 2012 Enrique Peña Nieto va ser escollit President de Mèxic. El primer any de legislatura es dedica, bàsicament, a redactar els documents estratègics que marcaran les fites a assolir per cada una de les Secretaries del Govern (Ministeris) durant els sis anys de mandat. Així doncs, el Consultor Internacional es va encaminar cap a la Ciutat de Mèxic per formar part de l’equip que redactaria l’estratègia de transports dels Estats Units Mexicans: El Programa Nacional de Infraestructura, alies PNI.
Això que pinta tant rimbombant no consisteix en res més que aconseguir asseure en una taula als Directors Generals de les diverses dependències (ferrocarrils, ports, aeroports i carreteres) i demanar-los que redactin la carta als reis mags.
LLEGIR MÉS

El paper del Banc Mundial en el procés d'internacionalització de les empreses

divendres, de febrer 05, 2016
•
Centre històric de Recife, Pernambuco. Brasil
Quan es parla de la internacionalització de les empreses poques vegades es fa referència al paper que juga el Banc Mundial (BM) en aquest procés. Si les empreses espanyoles s’han pogut internacionalitzar durant aquests anys de crisi econòmica en gran part ha estat possible al BM. Per què?
LLEGIR MÉS

Procrastinació

dissabte, de desembre 05, 2015
•
Procrastination. Cultural Explorations (Foto: V.Baydal)
La primera vegada que el consultor internacional va sentir parlar de procrastinació va ser a través d’un historiador valencià resident a Oxford. Al bressol de la ciència (amb el permís de Cambridge) fan congressos de tota mena i fa un parell d’anys van celebrar-ne un sobre la procrastinació. Aleshores el concepte venia a definir aquelles tasques importants que es deixen de fer per fer-ne d’altres, en principi, menys importants, el que acaba provocant que tot allò urgent es faci a corre cuita i a última hora.
LLEGIR MÉS

Recife, una passejada de capvespre

dijous, de novembre 05, 2015
•
Avinguda de Boa Vista
Després de vuit hores de vol des de Lisboa, el consultor internacional arriba a Recife la mitjanit del dilluns. Li dona la benvinguda 30 graus de temperatura i una humitat tant alta que es pot palpar. Al consultor internacional li solen preguntar pel Jet lag, però ell està segur que li afecta molt més els canvis d’estació (passar de l’hivern a l’estiu en qüestió de 10 hores) que no pas els canvis horaris. Té algun nom això? Jet season?
Sense arribar a estar suat però amb la sensació de que la roba s’enganxa al cos, el consultor internacional arriba a l’hotel Recife Plaza. Quin fiasco! És l’hotel més cutre que ha estat en 10 anys de carrera professional. En el primer lloc del pòdium d’hotels per a no repetir estava la “Pensión Vicente” d’Alcantarilla (Múrcia), per cutre i perquè li va tocar veure sol com el Barça d’en Rijkaard guanyava la Champions. I li va tocar celebrar-ho sol en terra hostil. 
LLEGIR MÉS

El Caire, una primavera àrab de 360 graus

dilluns, d’octubre 05, 2015
•
Aquests darrers mesos el Consultor Internacional ha anat sovint a el Caire, Egipte, i definitivament el magrib és un altre món. Culturalment Europa té molt més a prop Amèrica llatina que qualsevol dels països de la riba sud de la mediterrània. Si a aquestes diferències culturals se li afegeix la inestabilitat política i la falta de infraestructures bàsiques per la gran majoria de la població, les probabilitats de fracàs del projecte que està fent el consultor internacional a el Caire són altíssimes. 
El Consultor agafa un vol d’Egyptair a la terminal 2 de l’Aeroport de Madrid - Barajas (ara Adolfo Suárez... en fi). Abans d’enlairar-se i després de les pertinents explicacions de seguretat que les hostesses donen autòmatament, la pantalla mostra la pregària d’un imam que tots els passatgers de l’avió estan obligats a escoltar perquè els altaveus estan a mil. Estupefacció és la paraula que millor definiria la sensació dels passatgers de l’avió. És com si Alitalia abans d’enlairar-se passés una pregària d’en Francesc I o Iberia una de l’amic Rouco Varela. Per què no deixen que cadascú s’apiadi de la manera que cregui més convenient abans d’enlairar-se? Ja està la gent prou acollonada quan puja a un avió com per a que els vinguin a dir que al final depenen d’alguna protecció divina. El Consultor Internacional es quedaria més tranquil amb un vídeo en “realtime” del mecànic dient que ha revisat l’avió i que està tot en condicions optimes per encaminar-nos al nostre destí.
LLEGIR MÉS

El cul del món

dissabte, de setembre 05, 2015
•
El Consultor internacional inicia un viatge d’una setmana al cul del món. Bé, no és el cul del món perquè de culs del món n’hi han molts, però després de fer 11 hores de vol en turista, una espera de connexió de dues hores en una cafeteria incòmoda a l’aeroport de São Paulo, un altre vol intern de dues hores fins Porto Alegre i 4 hores de cotxe cap a l’interior del país, la sensació que té quan arriba a l’hotel després de més de 23 hores de viatge és que està al cul del món.
LLEGIR MÉS

L'enfonsament

dimecres, d’agost 05, 2015
•
Abans de ser Consultor Internacional el consultor era Consultor Nacional. El canvi no va ser voluntari. Un matí, a l’ascensor que el pujava cap a l’oficina, el seu cap li va dir: M’han demanat una persona a Mèxic. Hi has d’anar, si no ja saps on està la porta. El pas a la internacionalització forçosa va durar el que va tardar l’ascensor en passar de la planta baixa al cinquè pis.
Abans, en temps ja pretèrits, el consultor nacional viatjava al llarg del mediterrani, de Girona a Málaga, endinsant-se a la península per l’eix de l’Ebre… Saragossa, Pamplona i Euskadi. Poques vegades trepitjava Madrid. D’aquella època ja passada que ara recorda amb nostàlgia, té marcades a foc tres reunions que ara, analitzades a través del filtre del temps, li mostren que el país estava donant senyals evidents de que se’n anava a norris, que s’enfonsava.
LLEGIR MÉS

Les regles del joc

diumenge, de juliol 05, 2015
•
Aquest mes de juliol deixo momentàniament de banda les experiències del consultor Internacional per parlar-vos de com les diferents regles de joc existents en cada país impedeixen una igualtat d’oportunitats a empreses i treballadors. En els mercats globals, sobretot en matèria de construcció de grans infraestructures, les regles de joc no estan ben definides i sol imperar i guanyar “Don dinero”. Quan el factor preu és el que més es valora a l’hora d’adjudicar una obra, el treballador és qui en surt més mal parat. Us en donaré alguns exemples:
Sud de Mauritània, propers amb la frontera de Mali. El Govern adjudica la construcció d’una carretera a dues empreses, una xinesa i l’altre portuguesa. 
LLEGIR MÉS

Control de les despeses

divendres, de juny 05, 2015
•
Setmana de treball intensa al Districte Federal. El consultor internacional i el seu equip estan dissenyant, amb els directors generals i els secretaris particulars del Secretari de Comunicaciones y Transporte, el Plan Nacional de Infraestructuras del Transporte per al sexenni 2012 – 2018. Les reunions tenen lloc en una claustrofòbica sala de l’edifici ministerial de Xola amb Eje Central. És un edifici gris, mastodòntic i molt maltractat pels terratrèmols que de tant en tant sacsegen la ciutat. Per sort, les escletxes que han provocat a l’edifici i que semblen no preocupar a ningú, no han afectat massa als magnífics murals de Juan O´Gorman, José Chávez Morado i Luis García Robledo, que decoren la façana principal de l’edifici.
El passadís de la tercera planta on té la reunió li recorda a la pel·lícula “Como ser John Malkovich”. Camina ajupit per por a donar-se un cop al cap i a mig passadís trenca cap a la dreta on una secretària li dóna la benvinguda i el fa passar a la sala de reunions, una petita habitació sense finestres on tant sols hi ha una gran taula de fusta negra amb capacitat per a unes 10 – 12 persones, una tele plana bastant gran on connectaran un projector i el seu Dell i unes gerres d’aigua. Comencen la reunió a les cinc de la tarda i acaben sortint d’allà passades les 3 de la matinada! El consultor internacional pensa que el proper que li digui que els funcionaris mexicans son uns ganduls se’l carrega.
LLEGIR MÉS

Un dia qualsevol

dimarts, de maig 05, 2015
•
El Consultor Internacional, després de prendre un cafè sol, es descarrega les targetes d’embarcament del vol d’aquesta tarda al passbook del seu smartphone. Deu minuts més tard té la maleta de mà preparada. Truca a Teletaxi i demana una unitat. S’acomiada de la seva muller i es dirigeix cap a l’aeroport amb la quotidianitat de qui va a comprar el pa a la fleca del costat. Després d’aguantar les maleïdes cues del control de policia (el seu aeroport no té Fast Track) s’encamina, amb el temps just, cap a la porta d’embarcament corresponent. La targeta Platí que posseeix li permet sol·licitar un up-grade, que demana amb educació a l’hostessa de darrera el mostrador. Com té al compte desenes de milers de  punts, milles, avios o com collons li vulguin dir, l’hostessa li diu que pot asseure’s en un comodíssim sofà-llit que hi ha damunt de la cabina del pilot, des d’on podrà gaudir de la fabulosa nit estrellada de l’Atlàntic sud. Moment màgic, breu i de nou xoc brutal contra la realitat. Bussines va pler.
LLEGIR MÉS

El procés d'internacionalització forçada

diumenge, d’abril 05, 2015
•
D’ençà de l’inici de l’actual crisi econòmica una de les tintinelles més repetides per sortir-ne ha estat la necessitat de la internacionalització de les empreses. De la mateixa manera que quan vam entrar a la UE ens van vendre que teníem un dèficit històric de infraestructures ara ens venen que hem d’internacionalitzar-nos. L’històric dèficit d’infraestructures ens ha portat a ser un país capdavanter en número de quilòmetres d’alta velocitat (només superats per la Xina), en número d’aeroports (més del doble dels que té Alemanya), en quilòmetres d’autopistes i autovies, en palaus de Congressos.... La dèria per solucionar el fals dèficit d’infraestructures ens ha portat a un real dèficit públic que ens ha col·locat on som actualment. Però no passa res. La solució és internacionalitzar-se i fer tot el que hem fet malament a casa nostra a casa dels altres.
LLEGIR MÉS
Subscriure's a: Missatges ( Atom )
 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes