Reunió amb el Secretari

Gerardo Ruiz Esparza, el Secretari

Per celebrar els 10 anys de la revista Criteri el Consultor Internacional us explicarà l'experiència de reunir-se amb un ministre, una reunió d'alt nivell per commemorar un aniversari estratosfèric!
L’any 2012 Enrique Peña Nieto va ser escollit President de Mèxic. El primer any de legislatura es dedica, bàsicament, a redactar els documents estratègics que marcaran les fites a assolir per cada una de les Secretaries del Govern (Ministeris) durant els sis anys de mandat. Així doncs, el Consultor Internacional es va encaminar cap a la Ciutat de Mèxic per formar part de l’equip que redactaria l’estratègia de transports dels Estats Units Mexicans: El Programa Nacional de Infraestructura, alies PNI.

Això que pinta tant rimbombant no consisteix en res més que aconseguir asseure en una taula als Directors Generals de les diverses dependències (ferrocarrils, ports, aeroports i carreteres) i demanar-los que redactin la carta als reis mags.

En una primera reunió els Directors Generals aporten tots els projectes que tenen en marxa o amagats al calaix a l’espera de que el canvi de govern els desempolsi.  Amb això el Consultor Internacional fa una llista interminable de projectes que posteriorment i en funció de l’estratègia de govern (potenciar la zona sud, potenciar el ferrocarril per damunt de les infraestructures carreteres...), es jerarquitza. Després ve el més complicat de tot, muntar un powerpoint on s’expliqui l’estratègia en matèria de infraestructures i que serveixi per justificar la llista de projectes que el nou equip de govern es compromet a tirar endavant en els propers sis anys. Sobre aquest procés el consultor internacional us en va fer quatre cèntims en el post titulat "Control de les despesses".

Després d’una marató de gairebé dues setmanes intentant consensuar un powerpoint entre tots els Directors Generals, va arribar l’hora de presentar-lo al Secretari (ministre). La reunió es va programar per a un dijous però degut a canvis d’última hora en l’agenda del Secretari, es va passar a dissabte. En un primer moment s’havia plantejat que la reunió fos al despatx ministerial, a l’edifici de Xola malmès pels constants terratrèmols que pateix la Ciutat de Mèxic, però al passar-se a dissabte la reunió es va convocar a la casa del PRI al barri de Las Lomas. El PRI és el Partit Revolucionari Institucional (un clar oxímoron), que actualment té molt poc de revolucionari i molt d’institucional. Va governar Mèxic ininterrompudament de l’any 1929 fins a l’any 2000, quan el PAN de Vicente Fox va arribar al govern. Al PAN el poder federal li va durar dos sexennis (Vicente Fox i Felipe Calderón) i en les darreres eleccions de l’any 2012 el PRI, encapçalat per Enrique Peña Nieto, va recuperar el poder.

Una hora abans de la cita del dissabte l’equip de Consultors es concentra a l’oficina que tenen al Paseo de la Reforma i pugen al cotxe amb xofer que els portarà fins a la direcció indicada al barri de Las Lomas. Enfilen el Paseo de la Reforma cap al Parc de Chaputepec, el pulmó verd de la Ciutat de Mèxic. Normalment aquest tram de carrer està col·lapsat, però un dissabte es circula còmodament. Deixen a la dreta l’exclusiu barri de Polanco i enfilen cap a Las Lomas, un barri de cases disperses de superluxe. Tots els accessos als habitatges estan vigilats per guàrdies de seguretat armats fins a les dents. No hi ha ni una ànima passejant pels carrers arbrats. Tot el que allà succeeix passa de portes endins, darrera dels murs de les mansions on, entre altres, viuen els polítics revolucionaris institucionals del PRI. El xofer atura el cotxe davant d’una casa cantonera protegida de mirades (i bombes) per un mur de formigó gris de més de tres metres. A la porta hi ha aparcat un Chevrolet Suburban negre amb les llunes tintades, una bèstia de cotxe que hauria d’estar prohibit conduir per àmbits urbans. Els consultors baixen del cotxe i s’encaminen cap a la porta. Truquen a un timbre i del mur de formigó s’obre una minúscula finestreta de la qual sobresurten dos ulls inquisidors d’un guàrdia de seguretat que pregunta qui son, a qui van a veure i si tenen cita. Després pregunta, un per un, el nom i demana els carnets d’identitat. Després de verificar pausadament cada un dels carnets, ordena que s’obri la porta del castell. Un camí de pedres enmig d’una gespa immaculada ens condueix a una casa d’un blanc impol·lut i grans finestrals. De nou a la porta, els tornen a preguntar el mateix que fa dos minuts i després de les noves comprovacions els fan passar a l’interior de la casa. Aquesta té dues plantes que es distribueixen a partir d’un rebedor ple de llum. Una de les parets del rebedor es de vidre i dóna a la part del darrera del jardí, el que permet que totes dues plantes de la casa tinguin molta llum natural, que es realça amb el blanc de les parets. Els consultors esperen en una habitació de sofàs blancs i fan temps assaborint un bon cafè. Al cap de pocs minuts els fan passar a la sala de reunions. Un gran finestral dona a la part davantera del jardí i la paret oposada està coronada per una pantalla plana de “mil” polsades. Entre el finestral i la pantalla hi ha una taula negra on poden reunir-se al voltant de 15 persones. El consultor internacional endolla el Dell al projector i prepara la presentació.

A Mèxic tothom porta vestit i corbata, siguis consultor o porter d’un edifici d’oficines. Tant sols els divendres la gent es permet vestir una mica “casual”. Ara bé, per una reunió amb el Secretari i encara que aquesta sigui en dissabte, l’equip de consultors internacionals s’ha posat els seus millors vestits. Pantalons i americanes fosques i camises llises, normalment blaves o blanques. La corbata del consultor internacional, de color vermell, és l’únic toc d’alegria present en una reunió que s’espera sigui molt formal. S’obren les portes i entren els Directors Generals amb els quals hem estat preparant la presentació. Van vestits “casual”. Texans i camises. Aire distés per a una reunió de dissabte fora de l’ambient de treball. Un parell de minuts més tard entra el secretari en xandall. Per sort no porta sabatilles d’anar per casa....

Una hora després els consultors internacionals s’acomiaden del secretari i dels Directors Generals. Deixen enrere Las Lomas i s’encaminen de nou cap a Reforma. Dilluns seguiran treballant el powerpoint.

Share this: