Criteri fa 10 anys i continua dempeus. Moltes
felicitats! Tot un mèrit. Sobretot
si tenim en compte que al llarg de la seva història ha tingut col·laboradors
tan efímers com Sòcrates, que va penjar algun article entre el 2009 i 2010
convidat pels editors de la revista (Ei! Què tal? Com va? Una abraçada eh?). I
doncs? Què va passar? Per què de sobte aquella producció literària de tanta
profunditat i bellesa es va estroncar de sobte? Potser algun editor de la
revista electrònica del costat es va fixar producció tan fresca i original i,
certament, tan millorable? Doncs no. Sòcrates fa sis anys que no escriu ni una
ratlla. Bé, de ratlles n’ha escrit moltes, però plenes de llenguatge
administratiu i avorrit. Un llenguatge que no serveix per distreure la clientela
i que et condueix a la part més freda de la revista: la nevera. Un lloc ben
merescut.
Sis anys de nevera, sí. Sense escriure, no.
Primer va ser per fracàs absolut i procrastinació extrema. I després per no
necessitat. Des de fa una bona temporada que Sòcrates viu en un lloc on el cant
dels ocells apaga el silenci del seu teclat. On els canvis de temps sobtats són
obres d’art enlloc de constipats (bé, constipats igual o pitjor, però quins
paisatges tu! I per la finestra de casa). I tot i que li agradaria omplir de
lletres els seus pensament, amb tenir-los potser ja en té prou. I així és com
continua el seu homenatge a l’homònim tan clàssic i tan antic, però que no va
escriure ni una sola paraula. Amb un parell!
Sòcrates
.JPG)
.JPG)
De vegades el millor comentari sobre la realitat és el silenci, precisament.
ResponElimina