La veu d’abaix.... 10 anys després

Fa deu anys començava aquesta secció, per dirigir una mirada a les persones que des del seu espai de vida, abaix i a l’esquerra, s’imaginen un món més just i el posen en pràctica. Ara, literalment, em trobo abaix, si mirem el mapa del món. Estic vivint a les Antípodes des de fa nou mesos... I sí, també aquí he trobat aquestes persones que somien amb un altre món possible, i qüestionen tot allò que ens fa la vida menys digna.

Abans de venir a Nova Zelanda, estava llegint sobre el críptic contingut d’un tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units, el TTIP, Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions. Però si només fos el TTIP... El cert és que també hi ha el TISA (Tractat multilateral de comerç de serveis) i el CETA que és un tractat similar al TTIP però entre la Unió Europea i Canadà, i que està ja en fase de ratificació. Aquests tres tractats formen part d’una nova generació de tractats de lliure comerç que va començar amb el NAFTA, el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord, signat al 1994 entre Mèxic, Canadà i Estats Units. Sense entrar molt a fons a mirar les conseqüències del NAFTA, com a experiència que ens pot donar una visió del que podran ser aquests nous tractats, les conclusions són que qualsevol país preocupat per la salut dels seus ciutadans, la resiliència de les seves comunitats, el destí dels seus serveis públics i la protecció dels seus recursos naturals, hauria d’estar en contra del TTIP i del CETA, segons el llibre ¨Lucha contra el TTIP, el CETA y el RLIE: lecciones de Canadà” de Maude Barlow (RLIE, o ISDS: Resolució de Litigis entre Inversor i Estat).

Com anava dient, en això estava, que em vaig traslladar a viure a Nova Zelanda. Poc temps després d’arribar vaig veure a Auckland un conat de manifestació. No serien més de 30 persones, però amb pancartes grans on és llegia Stop TPPA. Em va fer gràcia que TPPA s’assemblava molt a aquelles altres sigles, TTIP. Però encara estava en període d’adaptació, intentant entendre l’anglès kiwi, així que gairebé vaig oblidar aquesta anècdota, fins que un altre cop, va sortir el tema a les notícies. Llavors sí que em vaig informar. I sí l’única diferència entre el TPPA i el TTIP era una vocal i un oceà (l’Atlàntic pel Pacífic). El TPPA és el Tractat Transpacífic de Cooperació Econòmica (Trans-Pacific Partnership Agreement) entre països que voregen l’oceà pacífic (com Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Mèxic, Perú, Chile, Vietnam, Malàisia, entre altres). Tot i que està ja signat, ha de ser ratificat pels parlaments dels diferents països (no tots, només els que formen el 85% del PIB en el TPPA). Tot i estar tan avançat, el text només es va fer públic fa uns mesos. Però hi ha persones que sempre estan generosament atentes a aquests moviments, i una plataforma de gent organitzada ha anat desgranant el significat dels diferents capítols i les conseqüències que tindrà per la sobirania de Nova Zelanda. Aquesta recerca s’ha dut a terme per experts en cada matèria i s’ha fet difusió per aconseguir una massa crítica al tractat que aconsegueixi tirar-lo enrere.

Algunes de les conclusions d’aquests anàlisis són més que preocupants i molt semblants al TTIP. El TPPA constitueix un seriós atac a la democràcia, ja que s’obre la porta a que les grans corporacions puguin denunciar el govern d’un dels estats part del tractat, si qualsevol de les lleis del país perjudica econòmicament el seu rendiment. Per tant, a part de la pèrdua de sobirania, se’n poden derivar el deteriorament dels drets laborals i la pèrdua de protecció del medi ambient, entre altres. Els litigis entre govern i corporacions privades seran resolts en el ISDS (Resolució de Litigis entre Inversor i Estat), és a dir, per tribunals privats, en lloc dels tribunals de justícia de cada país. Molts d’aquests jutges provindran d’una elit d’advocats propers a les corporacions sense una normativa efectiva per controlar els conflictes d’interès.

El tractat també limita el dret a vetar inversió estrangera i a imposar condicions per assegurar que aquesta inversió beneficiï els negocis de NZ i les comunitats locals. I ho fa augmentant el nivell d’inversió que requereix aprovació, de $100 milions a $200 milions. Al mateix temps, el TPPA fa difícil, si no impossible, evitar que les firmes exportin els seus beneficis fora de NZ.

Una àrea sensible és la nova generació de medicines biològiques per al tractament de càncer o diabetis sense efectes secundaris. El TPPA estableix que els països han de proporcionar a la companyia farmacèutica un monopoli de 8 anys (la llei a NZ actualment fixa en 5 anys el monopoli).

A tot i això cal afegir que el text del TPPA, de 6147 pàgines, no esmenta en cap moment el canvi climàtic. Tampoc no hi ha una sòlida línia de mesures per protegir la salut i el medi ambient. Els serveis públics incloent la salut i la educació es reduiran i proliferaran els models privats.

Hi ha altres punts importants d’interès. Si esteu amb ganes de llegir, podeu anar a www.itsourfuture.org.nz on trobareu informació contrastada.

La història demostra que aturar aquest tipus de tractats no és impossible. La lluita organitzada va aconseguir tirar enrere l’Acord Multilateral d’Inversions (AMI) al 1998, i l’Acord de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) al 2005. Tan de bo, puguem reaccionar i lluitar contra aquests dos tractats, que volen imposar un model encara menys democràtic de comerç que afecta a la nostra vida quotidiana, tant a Europa com a les Antípodes, passant per Amèrica i Àsia.

Share this: