Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La columna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La columna. Mostrar tots els missatges

Els cocoters, coincidència entre Josep Carner i Armando Reverón

dijous, d’abril 05, 2018
•
Cocoters a la platja, 1940, d'Armando Reverón








          
          

           
          El 1924 o el 1925, Josep Carner, anant o tornant de la seva missió diplomàtica a San José de Costa Rica, en una pausa del viatge per mar, a la costa veneçolana, va estar a Macuto, on unes palmeres li van inspirar el poema "Els cocoters de Macuto", que va publicar a la secció "Els arbres" del llibre El cor quiet (1925). Més tard el tornarà a publicar com a part del recull Arbres (1953), el qual recull es convertirà en la secció "Arbres" de Poesia 1957, el llibre on va recollir i organitzar en seccions temàtiques tota la seva poesia publicada fins llavors, un cop va haver donat per acabada tota la seva immensa tasca de revisió.
LLEGIR MÉS

Cants d'Ariel, un poema de Rainer Maria Rilke i un altre d'Albert Roig

dilluns, de març 05, 2018
•










L'ESPERIT ARIEL
Després de llegir The Tempest, de Shakespeare
LLEGIR MÉS

Les rimes de Miquel Àngel

dilluns, de febrer 05, 2018
•











Miquel Àngel és d’aquells creadors als quals el qualificatiu «gran» mai no els ve gran i mai no sona reiteratiu.

LLEGIR MÉS

Les llibertats i els seus límits

dilluns, de desembre 05, 2016
•
Llibertat, de Zenos Frudakis


















Diuen que les llibertats dels uns acaben on comencen les dels altres, és una manera de dir que hom ha d’acceptar restriccions o ha de fer concessions en la seva llibertat si vol viure en pau amb el seu pròxim. Les llibertats individuals o col·lectives, de fet, es trepitgen les unes a les altres, no és que hi hagi una delimitació clara entre unes i altres, no, es superposen, interactuen, es trepitgen, xoquen.

LLEGIR MÉS

Quan donem nom a les coses

diumenge, d’abril 05, 2015
•

Quan donem nom a les coses ens les expliquem, ens les fem nostres, fins i tot les transformem per acomodar-les a les nostres necessitats. Conjurem un misteri, el dominem o ens enganyem creient-ho.
LLEGIR MÉS

Bestieses

dijous, de març 05, 2015
•

Les comunitats humanes (i dic expressament comunitats humanes perquè mai no formarem una sola comunitat política mundial si volem governar-nos a nosaltres mateixos en democràcia) sempre necessiten quelcom a l'entorn del qual bastir-se i mantenir-se unides, quelcom que confereixi sentit a la comunitat, quelcom que aquesta tendeix a sacralitzar.

LLEGIR MÉS

Bestieses

dijous, de febrer 05, 2015
•


El de Cambodja podria considerar-se un cas extrem del què pot estar disposat a fer un líder revolucionari per a preparar la truita somiada, exterminar el galliner, fins i tot a risc de quedar-se sense poble al qual redimir.
LLEGIR MÉS

Bestieses I

divendres, de setembre 05, 2014
•
La stirpe di Caos: Eros, Gea, Tartaro, per Fabio Imperiale.
Els déus olímpics, malgrat la seva divinitat, malgrat ser immortals, no són eterns, neixen en un moment o altre, com explica la mitologia grega.
LLEGIR MÉS

EL TEDI A LA XARXA

dimarts, d’agost 05, 2014
•
Eugeni d'Ors, per Ramon Casas, MNAC
El tedi, al peu de la lletra. Sense atenuacions, sense matís: el tedi. No excursió, chaise longue. No conversa, silenci. No lectura, letargi... Tant com sia possible, ni un moviment, ni un pensament!

Ors, Eugeni d'. La lliçó de tedi en el parc. Barcelona: Quaderns Crema, Obra catalana, vol. X, 1994.


Per què dediquem tant de temps a les xarxes socials d'internet, fins i tot aquells dels quals no es pot dir que estiguin sense fer res?
LLEGIR MÉS

DE DÈSPOTES

dissabte, de juliol 05, 2014
•
En el seu L'ancien régime et la Révolution (1856), Alexis de Tocqueville (1805-1859) explica, entre d'altres moltes coses, que el poble francès va arribar a la revolució sense saber realment en què consistia la llibertat i sense conèixer la seva història i les lliçons i el partit que se'n podia treure, també d'algunes de les institucions de l'antic règim que, contra el que la gent suposa, es caracteritzaven per les possibilitats que donaven a la participació política si, com passava a la Gran Bretanya, s'adaptaven als principis liberals.
LLEGIR MÉS

El NOM NO FA LA COSA

dijous, de juny 05, 2014
•
Per Àngel Carbonell


Aquests dies, a causa de l’abdicació de la corona castellana del ciutadà Joan Carles Capet, s’està debatent força sobre quins règims polítics són més o menys democràtics o d’esquerres, cosa que en realitat depèn més de la vida política de cada país que no pas del nom que rep el règim polític que hi regeix.
LLEGIR MÉS

Els paradisos artificials

dilluns, de maig 05, 2014
•
Els pensadors grecs més conservadors, Plató en especial (i ja sabem quina influència ha tingut i té encara aquest filòsof), davant l'evidència que el nostre món físic és canviant, cosa que implica que no hi ha realitats immutables, eternes i perfectes, sentiren la necessitat d'inventar-se realitats alternatives metafísiques, ideals, que no eren canviants sinó immutables, eternes i perfectes, valgui la repetició en aquest cas, que oferien, és clar, el model real, al seu parer, del que és bell i bo, de com han de ser les coses en definitiva, ja que la nostra realitat canviant i defectuosa no pot donar exemple.
LLEGIR MÉS
Subscriure's a: Missatges ( Atom )
 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes