Les comunitats humanes (i dic
expressament comunitats humanes perquè mai no formarem una sola
comunitat política mundial si volem governar-nos a nosaltres
mateixos en democràcia) sempre necessiten quelcom a l'entorn del
qual bastir-se i mantenir-se unides, quelcom que confereixi sentit a
la comunitat, quelcom que aquesta tendeix a sacralitzar.
Normalment s'ha utilitzat la religió
però si aquesta manca sempre es troba un substitut, sigui la nació,
el proletariat o el que convingui, i no en podem prescindir. Els
individus i les societats sempre necessiten quelcom en què creure,
si no tenen prou amb el que feien servir normalment corren a buscar
una alternativa; altrament, desproveïts d'aquest element, la
societat queda inerme i desunida.
El ciutadà del món lliurat a sí
mateix i desproveït de sentit de comunitat no només desempara al
seu pròxim sinó també a sí mateix enfront de qualsevol agent més
poderós que el vulgui sotmetre, siguin règims tirànics, potències
imperialistes, multinacionals o el que es vulgui.
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada