No tanquem per vacances

divendres, d’agost 05, 2016
•
Arriba el CriTeri d'agost, escrit furtivament a les cadires d'un cinema d'estiu, imaginat al "galliner" d'un autobús polsegós, publicat secretament des de l'ambient fantasmagòric d'una oficina desèrtica.

Arriba carregat de seccions apassionants i alhora clàssiques dins l'univers criterià. No us perdeu el segon episodi de la sèrie sobre John Ford a Letras de cine, les incursions de les Observacions Aleatòries dins del mon de la producció cinematogràfica o les reflexions del Batiscaf sobre nusos gordians i resolució de problemes. Tampoc no deixeu de provar l'amanida de quinoa amb alga wakame de La Cocinereta, i feu una breu parada a Senyàlia i Foto el camp.

 Gaudiu de l'estiu els que ens llegiu des d'aquesta part de l'hemisferi, gaudiu de l'hivern els que ens llegiu des de més lluny, i sobretot guardeu-vos un foradet pels petits plaers quotidians, com prendre un gelat de torró, una xocolata calenta, o com llegir el CriTeri una tarda de diumenge.

 Salut i CriTeri!!!

 ----------------------------------------------------------------------

Llega el CriTeri de agosto, escrito furtivamente en las sillas de un cine de verano, imaginado en el "gallinero" de un autobús polvoriento, publicado secretamente desde el ambiente fantasmagórico de una oficina desértica.
 
Llega cargado de secciones apasionantes a la vez que clásicas dentro del universo criteriano. No os perdáis el segundo episodio de la serie sobre John Ford en Letras de cine, las incursiones de las Observaciones Aleatorias en el mundo de la producción cinematográfica o las reflexiones del Batiscaf sobre nudos gordianos y resolución de problemas. Tampoco dejéis de probar la ensalada de quinoa con alga wakame de La Cocinereta, y haced una breve parada en Senyàlia y Foto el camp.

 Disfrutad del verano los que nos leéis desde esta parte del hemisferio, disfrutad del invierno los que nos leéis desde más lejos, y sobretodo guardaos el tiempo necesario para los pequeños placeres cotidianos, como tomar un helado de turrón, un chocolate caliente, o como leer el CriTeri una tarde de domingo.

 Salut i CriTeri!!!
LLEGIR MÉS

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (2) – Preparando el rodaje

divendres, d’agost 05, 2016
•
El mes pasado presentamos cómo un indocumentado como quien suscribe puede acabar enfrascado en la producción de un cortometraje y cómo son las fases iniciales de preparación del guión literario y técnico, así como las localizaciones…este mes, repasaré mis humildes vivencias en la siguiente fase:

Fase 3. Preparación del rodaje
Ésta es la parte que más trabajo implica para el productor, ya que tiene la responsabilidad de asegurarse de que Todos (con T mayúscula) los medios humanos, técnicos, materiales y logísticos estarán cada día de rodaje, en el lugar, momento y disposición requeridas. Nuevamente, el trabajo me ha servido para algo: la plantación de árboles en unas cuantas decenas de hectáreas te enseñan que Murphy siempre está ahí, así que cada movimiento de planificación, por pequeño que sea, debe ir acompañado de un plan de contingencia por si sale mal para cuando salga mal. Y en un rodaje hay muchas cosas que pueden salir mal, y de hecho salen.
Parte del equipo técnico imprescindible...



a) Los medios humanos
LLEGIR MÉS

La primera foto

divendres, d’agost 05, 2016
•
Aquest mes us proposo el següent exercici pràctic:
  • Agafeu la primera foto (artística) que vau fer (i vau compartir, potser).
  • Comenteu-la, refresqueu la memòria de perquè, com, quan la vau fer...
  • Comenteu els errors que creieu que té.
  • Penseu i comenteu les millores que li farieu a nivell estètic/conceptual.
  • Repetiu la foto, feu-ne una nova versió, intentant mantenir l'essència al màxim.
  • Penseu en la nova versió i en si ha millorat, si heu après, què heu après...
  • Pujeu-la de nou i torneu-la a compartir fent referència a aquest exercici

 
LLEGIR MÉS

Centauros del desierto (John Ford, 1956) - John Ford, el mejor cineasta de todos los tiempos (2)

divendres, d’agost 05, 2016
•
John Ford, maestro de maestros, porque su estilo fue inigualable, producto del sistema de estilo clásico hollywoodiense, que él poco a poco, sin rubor, sino en pos del buen sentido de la narración, modificará a su antojo, por la aportación de un sinfín de nuevos hallazgos técnicos que muchas veces se atribuyen a otros pero que él fue el primero en experimentar, y por la repetición de una y otra vez de los mismos trasuntos o motivos que le hacía perfeccionar cada vez más su forma de incorporarlos al discurrir de la narración.

 En Ford encontramos al cineasta más puramente clasicista, Fort Apache (1948), como el cineasta que va a ir incorporando los primeros eslabones de la ruptura con ese purismo academicista: el surgimiento de la modernidad y el manierismo con filmes como Centauros del desierto o El hombre que mató a Liberty Valance (1962).



LLEGIR MÉS

Ensalada de quinoa con alga wakame

divendres, d’agost 05, 2016
•
Ingredientes:
  • Quinoa
  • Alga wakame
  • 1 pepino
Para el aliño:
  • Zumo de 1/2 mandarina
  • Zumo de 1/2 lima
  • Salsa de soja
  • Pimienta negra
  • Aceite de oliva
  • Sal
LLEGIR MÉS

Teoria de nusos

divendres, d’agost 05, 2016
•



La teoria de nusos és una part rellevant de la matemàtica. Definir què és un nus, com es quantifica la seva complexitat, algoritmes de resolució... tot plegat és ben atractiu per algú habituat a traslladar fets quotidians a equacions matemàtiques. Els mites i les faules referents als nusos són més aviat narracions enfocades a veure en els nusos la metàfora dels problemes. I desfer un nus és una metàfora de la resolució d'un problema. Resoldre un nus extremadament complicat és la metàfora de la resolució d'un problema extremadament complicat.


U. El mite més famós

El nus gordià és, sens dubte, el més famós. És un nus mític, de fet. I el mite té variants i detalls que per la seva banda també el compliquen: el mite del nus gordià és, en si mateix, un altre nus. Aquí esmentarem els fets més essencials, que són els únics que ens calen per a aquest Batiscaf.
LLEGIR MÉS

Les futures generacions, en risc

divendres, d’agost 05, 2016
•
Estem a temps d'aturar aquest llegat que estem deixant a les noves generacions, o ja han sigut marcades per a sempre?

1. Sevilla, una vegada més

Els nostres corresponsals a Sevilla (gràcies, M&I!) no donen a l’abast amb tant cartell mític…qui sap si és més notable el comptar amb Leticia Sabater o el fet d’haver plagiat-sense-plagiar el nom del musical…


LLEGIR MÉS

El CriTeri de juliol

dimarts, de juliol 05, 2016
•
Ens sorprèn aquest mes de juliol encara convalescents per la doble ressaca electoral del Brexit i la «campanada» de Rajoy. Deixant de banda els resultats, la convocatòria del Brexit planteja un debat de fons molt interessant.

 Alguns han titllat de covard  el primer ministre britànic, David Cameron, al·legant que delegava en la ciutadania una decisió que corresponia al seu govern. Punt de vista curiós, atès que (gairebé) ningú ha acusat de covards als ciutadans per delegar repetidament les nostres decisions en els polítics.
LLEGIR MÉS

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (1)

dimarts, de juliol 05, 2016
•
Los que tenemos una tendencia desaforada a enmarronamientos no remunerados no somos capaces de dejar pasar una oportunidad como es producir un corto de nivel de dificultad media sin tener ni idea de lo que hay que hacer…aquí comienza una mini-serie sobre mi experiencia en este proceso, con un punto de vista totalmente subjetivo y personal, por si a alguien le interesa(ra)…

Uno no es impermeable a la gente motivada ni a los proyectos kamikazes y aún menos a las casualidades (“solo la casualidad nos habla”, decía Kundera). Así que cuando P y H me comentan un día en un bar que tienen el guión de un corto bastante avanzado y que solo les faltan las localizaciones, y a medida que me dan más detalles se hace evidente que Solsona (uno de los extremos del péndulo en el que vivo) cuadra exactamente con lo que están buscando y que además les hace falta un productor aunque sea novato…solo hay que zambullirse en el torrente y fluir.


¿Qué hace un productor?
LLEGIR MÉS

El viatge del fotó que caminava pel carrer

dimarts, de juliol 05, 2016
•
(versión en español al final)
Hola, sóc un fotó i el meu nom és Josep. Fa un temps jo rondava pel barri jueu de Barcelona. Ara sóc, en certa manera, representant un color al segon prestatge de l'estanteria d'una casa.

M'explico. Jo anava tranquil fent un passeig a tota pressa, a uns tres-cents mil kilòmetres per segon, pel barri Jueu de Barcelona. De sobte vaig sentir un fotògraf que li deia a la seva parella: "Posa't aquí, mira, el mapa que portes a la mà, així, arrepenja't a la paret. Puja el peu, aquest no, l'altre". Em vaig despistar mirant la noia, que era molt guapa, i, de sobte, plam, vaig rebotar contra la seva cara i vaig anar directe cap al fotògraf.

Us poso la imatge del que hauria vist en aquell moment si m'hagués girat i no fós perquè vaig topar amb el vidre de l'objectiu de la càmera del fotògraf.

 
LLEGIR MÉS

Centauros del desierto (John Ford, 1956) - 1. John Ford, el mejor cineasta de todos los tiempos

dimarts, de juliol 05, 2016
•
El 26 de mayo de 1956, se estrenó este monumental filme del más grande cineasta de todos los tiempos. Ahora se conmemoran los 60 años de su primera exhibición, y nos acordarnos, no solo del filme, sino también del maestro de maestros. The Seachers, título original es, en apariencia un gran filme del género Western, y también, solo en apariencia, uno de los más genuinos ejemplos de cine de estilo clásico. Pero The Seachers es un filme tan grande como polémico que solo es posible comentarlo al lado de los más grandes de la Historia del Cine; de hecho casi siempre ha estado en los puestos de privilegio de estas listas;  la más prestigiosa de ellas es la efectuada cada década por la revista Sight and Sound. La última, en sus 10 primeros lugares figuran: Vertigo (Alfred Hitchcock, 1958) Citizen Kane (Orson Welles, 1941), Tokyo Story (Ozu Yasujiro, 1953), La Règle du jeu (Jean Renoir, 1939), Sunrise: A Song of Two Humans (FW Murnau, 1927), 2001: A Space Odyssey (Stanley Kubrick, 1968), The Searchers (John Ford, 1956), Man with a Movie Camera (Dziga Vertov, 1929), The Passion of Joan of Arc (Carl Dreyer, 1927), 8½ (Federico Fellini, 1963).

LLEGIR MÉS

Frágil y sólido espejismo

dimarts, de juliol 05, 2016
•
Pasó un tren sobre la hoja de papel sin deformarla. La agarró el niño con sus manos y sin esfuerzo la rasgó. Calló la lluvia y la volvió blanda y quebradiza. Como la hoja de papel, el amor derriba fronteras y derrota ejércitos, pero se rompe en pedazos con un silencio inoportuno, con una mirada furtiva, con unas palabras incómodas. La fragilidad del granito, la dureza del barro. Un terremoto. Un papel hecho añicos.

 A veces, el amor se puede pegar, o coser, o grapar. Permanecen sin embargo las cicatrices, las costuras delatoras. Las réplicas del terremoto son imprevisibles. Quizá suavemente terroríficas, quizá devastadoras. La culpa, la duda, la apatía. La ruptura.
LLEGIR MÉS

Champiñones rellenos

dimarts, de juliol 05, 2016
•

Ingredientes:
  • 5 o 6 champiñones grandes
  • 1/2 cebolla
  • 1 diente de ajo
  • Jamón serrano
  • Perejil fresco
  • Cebollino fresco
  • Queso fresco
  • Leche
  • Pimienta negra
  • Aceite y sal

LLEGIR MÉS

Les notes de final de curs

dimarts, de juliol 05, 2016
•

Les notes de final de curs

S’ha acabat la temporada de futbol, tant de tornejos de clubs com de seleccions, i és l’hora de posar nota al resultat final, els mèrits i l’evolució dels diferents equips. I cal posar èmfasi en que no només cal destacar el resultat final perquè sinó arribarà un moment en que el futbol es resumirà en una simple estadística, i el joc, l’espectacle en si, allò que veiem amb els ulls no pot ésser amagat per les emocions positives que suposen les victòries o els disgustos que ens donen les derrotes.
Les lligues segueixen essent el torneig que mostra una millor relació entre trajectòria d’un equip i resultat final; la Champions sempre la guanya un equip gran, encara que es mostra com la sort als creuaments i arbitratges són un factor clau per a poder guanyar-la, mentre que l’Eurocopa és un torneig on un equip menor, amb poc futbol i amb pocs mèrits, pot arribar a emportar-se-la: ja ha passat amb Dinamarca al 1992, Grècia al 2004, i Portugal al 2016, cada 12 anys es repeteix la història... A la tercera vegada que passa això caldria reflexionar sobre el sistema d’aquesta competició, l’estat físic en que arriben els millors jugadors, els pocs partits per recordar que ens dóna el torneig, etc, etc, etc.....

Les notes finals

Cum laude:

Leicester

LLEGIR MÉS

El polvoroso manto de la luna

dimarts, de juliol 05, 2016
•
Fuente: NASA
Para los pulcros, para los tiquismiquis, para los que visten de blanco, para los alérgicos, para todos ellos, un consejo: ni se les ocurra subir a la luna. Dicen por ahí que una enorme nube de polvo la rodea. Hace un tiempo lo leí en una de esas revistas mientras esperaba en la peluquería. Creo que se llamaba Nature o algo así. Tan brillante y limpia que la veo siempre allá arriba… y resulta que a su alrededor se acumula lo mismo que en las estanterías del piso de mi tía abuela. Esta noche salgo a saludarla y ya sea de paso, a preguntarle como se las apaña para no estornudar con tanto manto polvoroso a su alrededor.
LLEGIR MÉS

Els veïns del nord

dimarts, de juliol 05, 2016
•
Un pensa que creua els Pirineus cap al nord i tot sembla més verd, més gran, els pobles més bonics (o al menys, més uniformes)…tot i així, no falten escenes que alimenten aquesta secció. Aquest mes, fem focus ben al nord, a Normandia.

1. Graffitis


Ser un vàndal sense escrúpols no és incompatible amb la devoció mariana.



LLEGIR MÉS

Editorial a 4 mans

diumenge, de juny 05, 2016
•
Benvolguda gent de criTeri,

A aquest redactor, a mi, Armando Rampas, em toca dir adéu. Després de més de 10 anys de tenir la idea de crear una revista a Solsona dins el que era l'associació el Crit, organitzadora del Solsona Rock Festival i motor cultural per a la ciutat de Solsona. Encara recordo l'entusiasme de la cúpula de l'associació davant de la idea de fer una revista cultural com a branca de l'associació. Malgrat això, també recordo el suggeriment de que no la féssim mensual ja que ens "cremaríem" pel fet d'haver d'estar tan a sobre de la revista. Ironies de la vida, l'associació es va acabar "cremant" i l'únic que en va sobreviure, apart del record d'uns anys fantàstics de concerts i vida cultural, en va ser aquesta revista. 
LLEGIR MÉS

¿Hay algo que cause más deforestación que imprimir correos electrónicos?

diumenge, de juny 05, 2016
•
Puede que la firma-coletilla más habitual en los correos electrónicos (ese sistema que utilizó la gente para comunicarse después de las cartas y antes del whatsapp) sea una alerta dramática para pensárselo dos (o más) veces antes de imprimir el mensaje, con el fin de salvar de la destrucción al Medio Ambiente. Quizá el bienintencionado remitente haya añadido algún dibujo de un árbol, un río, un sol sonriente… Desde aquí hacemos un llamamiento: si conoces a alguien que imprime sistemáticamente los correos electrónicos que recibe, eso es probablemente lo menos dañino que puede hacer ese sujeto a la Sociedad y seguro que habrá muchos otros motivos para aislarlo inmediatamente sin necesidad de suplicarle que deje de imprimir como un maníaco.
El robledal de Tronçais (Francia): otro de los sitios que no desaparecerá por mucho papel que gastes

LLEGIR MÉS

Quant valen vint-i-quatre imatges per segon?

diumenge, de juny 05, 2016
•
Diuen que una imatge val per mil paraules. En una película, cada segon conté 24 imatges. Si posem per cas que una película dura una hora i mitja tindríem que una pel·lícula equival a 129600000 paraules. Segur que només val això?

Aquest cap de setmana he col·laborat en la gravació d'un curt dirigit per Pedro Celma i he pogut veure de primera mà la gran feinada que hi ha darrera la gravació, ja no solament d'un curt, que també, si no d'una pel·lícula de, per exemple, 90 minuts.

LLEGIR MÉS

Modern Life

diumenge, de juny 05, 2016
•
Que la tecnología hace la vida más fácil está fuera de discusión. Hace más de 5.000 años a alguien se le debió ocurrir que insertar un palo en un objeto circular podía ser útil quién sabe para qué. Tanto éxito tuvo su invento, que ese objeto que acabó por llamarse rueda aparece (de formas más o menos evidentes) en las cuatro propuestas que La Vida es Corta os trae este mes.

No conoceremos nunca al descubridor de la rueda, pero no cabe duda de que transformó para siempre las sociedades y la vida de las personas que las habitaban. Si hacemos un balance (y en este caso tenemos bagaje para hacerlo), podemos decir que claramente las cambió para mejor, si bien no podemos ignorar que a lo largo de estos milenios unos cuantos infortunados habrán quedado planos como un sello de correos a causa de la rueda y de la fuerza de la gravedad.

LLEGIR MÉS
Subscriure's a: Missatges ( Atom )
 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes