Un futur millor

dimecres, d’octubre 05, 2016
•
Rebem les primeres pluges de la tardor amb alegria, que ens conviden a devorar la nova secció Litespurnes, on la Muriel Villanueva compartirà amb nosaltres algunes espurnes literàries. Benvinguda Muriel, és un honor comptar amb tu a l’equip del CriTeri.

Ens porta també la tardor notícies esperançadores des de Colòmbia, on l’acord de pau assolit entre el govern i les FARC podria acabar amb més de 50 anys de conflicte armat. No serà un camí fàcil, com ha demostrat el propi poble colombià que va rebutjar l’acord en referèndum. Malgrat això, la voluntat de les parts per mantenir l’acord, i el talant del president Santos, que ha convidat a unir-se al diàleg als partidaris del NO, segueixen oferint un horitzó d’esperança.

Els partits contraris a l’acord, liderats per l’ex-president Álvaro Uribe, argumenten que aquest ofereix als líders guerrillers una impunitat inacceptable. Més complex resulta analitzar les raons que, per un estret marge, han portat al ciutadà de peu a rebutjar l’acord.

En qualsevol cas, la negativa d’una part dels colombians evidencia que superar una ferida tan fonda requereix molt de diàleg i concessions per ambdues parts. Concessions que una part de la societat pot no estar preparada per oferir, però que són necessàries per trencar el cercle viciós de la violència i fer avançar la societat.

¿Celebrar el 12 de octubre?

dimecres, d’octubre 05, 2016
•
Me sorprende profundamente el rechazo que causa la conmemoración del que fue probablemente el hito más significativo de la Humanidad en los últimos, como mínimo, 1000 años: la conexión definitiva y desde entonces ininterrumpida de los dos grandes bloques continentales del Mundo – Eurasiáfrica y América, un hito cuya importancia es imposible de exagerar desde entonces hasta hoy. Por tanto, y en mi humilde opinión, el encuentro de los europeos y los americanos ocurrido en 1492 es, en mi opinión, algo altamente conmemorable.

Efectivamente, lo que vino después de este Encuentro fueron las tristemente habituales consecuencias de poner en el mismo espacio y tiempo dos civilizaciones con diferente capacidad tecnológica militar (y pool microbiano): saqueo, esclavización, exterminio, epidemias, imposición de creencias…una tremenda tragedia que diezmó un continente. Sin quererlo justificar en absoluto, este fenómeno no era precisamente nuevo, ya que fue la base de la expansión de (¿casi?) todas las civilizaciones en cualquiera de los siglos precedentes…y no varió demasiado en los posteriores. Por ir a un ejemplo cercano: la romanización de Iberia se basó en los mismos principios: conquista militar, aniquilar al que no colaborara y, para facilitar los avances, en alianzas con tribus que estaban subyugadas por otras más poderosas, de manera que la carne de cañón la pusieran otros. Y no veo a nadie pidiendo que dejemos de emplear palabras de origen latino como protesta por el genocidio íbero.

 Algunos sitios que el Ser Humano no ha conseguido cambiar de manera notable en América…la Reserva Eduardo Avaroa (Bolivia)

No ho sé fer d'altra manera

dimecres, d’octubre 05, 2016
•
Abans que res, em vull disculpar perquè no he fet la foto millorada de la versió de la foto de l'article anterior. Ho faré, però he de trobar el temps i, sobretot, les ganes.

Diumenge a la tarda, vam seure al sofà de casa i vam decidir mirar alguna cosa del Filmin. Vam veure "Alcaldessa", un petit seguiment dels passos d'Ada Colau i el seu grup des dels mesos anteriors al moment d'esdevenir alcaldessa, fins a aquest moment.
Em va cridar l'atenció una frase que més o menys deia: "Quan me'n vaig adonar que fer política implica parlar cada dia aquí, i allà, i no tenir temps de pensar, vaig veure que s'ha de parlar amb la sang freda, sense sentir el que dius, i jo, això no ho sé fer així. Necessito sentir el que dic".

Paral·lelament a aquest pensament, jo he vist que com més gaudeixo fent fotografia és agafant cert vincle amb els anomenats "clients", parlar amb ells, saber de la seva vida, de com es van conèixer (si són una parella als que els faig les fotos de boda), com estan els fills que vaig fotografiar fa temps, com avança el projecte del que em van parlar quan vam fer aquella sessió de fotos,... No ho sé fer d'altra manera. No vull fer-ho diferent.

Un exemple tangible d'aquesta manera de fer són la Raquel, l'Albert i els seus fills Èrica i Albert (petit!). Ara fa un any i mig va néixer l'Èrica i la Raquel i l'Albert, els pares, em van demanar si jo feia sessions Newborn.

Respiro

dimecres, d’octubre 05, 2016
•
​
Respiro. Respiro. Respiro. El cap em diu que no. Els peus ballen que no. Respiro estirada al terra, tapadeta amb una manta blanca. Respiro. Respiro. Les mans se'm van adormint i el cap em diu que no. I no respiro.

Tallarines con espárragos y gambas

dimecres, d’octubre 05, 2016
•
Ingredientes:
  • Tallarines
  • Espárragos verdes
  • Gambas peladas
  • Perejil fresco
  • Queso parmesano
  • Pimienta negra
  • Aceite de oliva
  • Sal










Barroers del món (X)

dimecres, d’octubre 05, 2016
•
Sí, arribem a la desena edició del nostre particular mostrari de barroers del món, una subsecció ja clàssica a on compartim algunes de les fites de l’arquitectura, l'enginyeria i el comportament humà en general.

1. Ganes d’agafar l’ascensor (Belgrad)

Tota una declaració d'intencions...


Tornem al cole

dilluns, de setembre 05, 2016
•
Arriba setembre i tornem al cole, acostumats ja al desgovern i endinsats en el debat de si cal suspendre l'aplicació de la LOMCE. L'educació és la base del progrés de qualsevol societat. Els nostres polítics semblen saber-ho, si s'ha de jutjar per la quantitat de lleis educatives aprovades. El que no semblen saber és que les lleis no són varetes màgiques, i que hi ha problemes profunds que requereixen de debats fondos i tranquils, complicitats, horitzons comuns i... pressupost.

Des de l'any 1980, una llei educativa ens dura una mitjana de poc més de cinc anys. Després, la llencem a les escombraries i en fem una de nova. Sense pactar amb l'oposició, perquè pactar és de covards. Amb unes senzilles divisions i multiplicacions, tenim que quan un estudiant acabi la universitat haurà passat per unes 3 lleis educatives distintes. El resultat és que Espanya és l'estat de la Unió Europea amb una major tassa d'abandonament escolar (segons Eurostat, al 2015 el 19,97% dels joves abandonava prematurament els estudis a Espanya, quan la mitjana europea és del 11%).

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (3) – El rodaje

dilluns, de setembre 05, 2016
•
Fase 4. El rodaje

El momento culminante de la producción cinematográfica, por simple que sea es, claro está, el rodaje. Ahí es donde se sabe si todos los preparativos han sido suficientes y donde el equipo se enfrenta sin red a Murphy y sus habituales caprichos.

Nos quedamos el mes anterior con las dificultades para coordinar las cambiantes y animadas agendas de las más de 10 personas imprescindibles (miembros del equipo técnico, actores y habitantes de la casa en la que haríamos los interiores), encontrando milagrosamente un domingo apto para todos los involucrados, en el que debíamos grabar todas las escenas de interior, dejando los exteriores (con menos gente necesaria) para un fin de semana completo.

Conte: Piscina

dilluns, de setembre 05, 2016
•

Amb el conte Piscina inauguro la secció Litespurnes, en la que us oferiré mensualment espurnes literàries: contes o poemes propis o d'altres autors, entrevistes a escriptors que admiro, articles sobre tècniques narratives, ressenyes sobre obres literàries o cinematogràfiques, reflexions sobre l'escriptura com a fet creatiu... Espero que en gaudiu!

Hamburguesa de merluza y espinacas

dilluns, de setembre 05, 2016
•
Ingredientes:
  • Merluza
  • 1 manojo de espinacas
  • 1 patata mediana
  • 1 cebolla
  • Perejil fresco
  • 1 huevo
  • Pan rallado
  • Pimienta negra
  • Sal







L'esport és política? Òbviament....

dilluns, de setembre 05, 2016
•


S’han acabat els Jocs Olímpics de Rio. L’expressió poliesportiva més potent a escala terrestre, la que dóna representació a esports minoritaris, la que fomenta la solidaritat i la germanor entre atletes. I cal desitjar que talents com Mireia Belmonte, or en natació, Lidia Valentin bronze en halterofília, o Carolina Marín, or en bàdminton, esdevinguin referents per a nois i noies, i que puguin dinamitzar la pràctica d’aquests esports. Perquè un món on els joves practiquin esport el volem tots, i perquè la progressió dels esports menys mediàtics també és positiva per a evitar una polarització cada cop més gran. Es pot fer un anàlisis estrictament esportiva dels resultats del Jocs, cosa desitjable, però l’entorn és molt més complex. L’arbre no pot tapar el bosc.
Els membres del Comité Olímpic Internacional, que decideix quines ciutats organitzen Jocs Olímpics són un total de 103, però 43 d’ells són europeus (el continent amb més representació), la qual cosa ja produeix un biaix que, segurament, es tradueix després en les ciutats escollides.

¿Cuál es la mejor superficie para correr?

dilluns, de setembre 05, 2016
•

Asfalto, Césped, arena, pista de atletismo, camino o la cinta de correr. Son varios los terrenos por donde pisar a la hora de entrenar. Te vamos a enseñar cuál elegir en función del tipo de entrenamiento que realices.

Al correr golpeamos contra el suelo y sometemos a nuestras articulaciones a continuos impactos y a la larga, estos impactos hacen a los músculos y a los huesos más fuertes. Pero al pisar también trasmitimos una fuerza contra el suelo que devuelve una fuerza  en la dirección opuesta a través de la pierna que agravan o  potencia  las lesiones existentes. Si sabemos aprovechar con una buena técnica de carrera la fuerza de rebote que devuelve el suelo podemos llegar a correr más rápido con menos esfuerzo.


Coses de les webs

dilluns, de setembre 05, 2016
•
Coses de la modernitat que, de vegades se’ns escapen als mortals…

1. La política de preus en lloguer de cotxes

No deixa de ser curiós que el preu de lloguer dels productes sigui inversament proporcional al seu preu d’adquisició.



No tanquem per vacances

divendres, d’agost 05, 2016
•
Arriba el CriTeri d'agost, escrit furtivament a les cadires d'un cinema d'estiu, imaginat al "galliner" d'un autobús polsegós, publicat secretament des de l'ambient fantasmagòric d'una oficina desèrtica.

Arriba carregat de seccions apassionants i alhora clàssiques dins l'univers criterià. No us perdeu el segon episodi de la sèrie sobre John Ford a Letras de cine, les incursions de les Observacions Aleatòries dins del mon de la producció cinematogràfica o les reflexions del Batiscaf sobre nusos gordians i resolució de problemes. Tampoc no deixeu de provar l'amanida de quinoa amb alga wakame de La Cocinereta, i feu una breu parada a Senyàlia i Foto el camp.

Gaudiu de l'estiu els que ens llegiu des d'aquesta part de l'hemisferi, gaudiu de l'hivern els que ens llegiu des de més lluny, i sobretot guardeu-vos un foradet pels petits plaers quotidians, com prendre un gelat de torró, una xocolata calenta, o com llegir el CriTeri una tarda de diumenge.

Salut i CriTeri!!!

----------------------------------------------------------------------

Llega el CriTeri de agosto, escrito furtivamente en las sillas de un cine de verano, imaginado en el "gallinero" de un autobús polvoriento, publicado secretamente desde el ambiente fantasmagórico de una oficina desértica.
 

Llega cargado de secciones apasionantes a la vez que clásicas dentro del universo criteriano. No os perdáis el segundo episodio de la serie sobre John Ford en Letras de cine, las incursiones de las Observaciones Aleatorias en el mundo de la producción cinematográfica o las reflexiones del Batiscaf sobre nudos gordianos y resolución de problemas. Tampoco dejéis de probar la ensalada de quinoa con alga wakame de La Cocinereta, y haced una breve parada en Senyàlia y Foto el camp.

Disfrutad del verano los que nos leéis desde esta parte del hemisferio, disfrutad del invierno los que nos leéis desde más lejos, y sobretodo guardaos el tiempo necesario para los pequeños placeres cotidianos, como tomar un helado de turrón, un chocolate caliente, o como leer el CriTeri una tarde de domingo.

Salut i CriTeri!!!

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (2) – Preparando el rodaje

divendres, d’agost 05, 2016
•
El mes pasado presentamos cómo un indocumentado como quien suscribe puede acabar enfrascado en la producción de un cortometraje y cómo son las fases iniciales de preparación del guión literario y técnico, así como las localizaciones…este mes, repasaré mis humildes vivencias en la siguiente fase:

Fase 3. Preparación del rodaje
Ésta es la parte que más trabajo implica para el productor, ya que tiene la responsabilidad de asegurarse de que Todos (con T mayúscula) los medios humanos, técnicos, materiales y logísticos estarán cada día de rodaje, en el lugar, momento y disposición requeridas. Nuevamente, el trabajo me ha servido para algo: la plantación de árboles en unas cuantas decenas de hectáreas te enseñan que Murphy siempre está ahí, así que cada movimiento de planificación, por pequeño que sea, debe ir acompañado de un plan de contingencia por si sale mal para cuando salga mal. Y en un rodaje hay muchas cosas que pueden salir mal, y de hecho salen.


Parte del equipo técnico imprescindible...



a) Los medios humanos

La primera foto

divendres, d’agost 05, 2016
•
Aquest mes us proposo el següent exercici pràctic:
  • Agafeu la primera foto (artística) que vau fer (i vau compartir, potser).
  • Comenteu-la, refresqueu la memòria de perquè, com, quan la vau fer...
  • Comenteu els errors que creieu que té.
  • Penseu i comenteu les millores que li farieu a nivell estètic/conceptual.
  • Repetiu la foto, feu-ne una nova versió, intentant mantenir l'essència al màxim.
  • Penseu en la nova versió i en si ha millorat, si heu après, què heu après...
  • Pujeu-la de nou i torneu-la a compartir fent referència a aquest exercici

 

Centauros del desierto (John Ford, 1956) - John Ford, el mejor cineasta de todos los tiempos (2)

divendres, d’agost 05, 2016
•
John Ford, maestro de maestros, porque su estilo fue inigualable, producto del sistema de estilo clásico hollywoodiense, que él poco a poco, sin rubor, sino en pos del buen sentido de la narración, modificará a su antojo, por la aportación de un sinfín de nuevos hallazgos técnicos que muchas veces se atribuyen a otros pero que él fue el primero en experimentar, y por la repetición de una y otra vez de los mismos trasuntos o motivos que le hacía perfeccionar cada vez más su forma de incorporarlos al discurrir de la narración.

En Ford encontramos al cineasta más puramente clasicista, Fort Apache (1948), como el cineasta que va a ir incorporando los primeros eslabones de la ruptura con ese purismo academicista: el surgimiento de la modernidad y el manierismo con filmes como Centauros del desierto o El hombre que mató a Liberty Valance (1962).





Ensalada de quinoa con alga wakame

divendres, d’agost 05, 2016
•
Ingredientes:
  • Quinoa
  • Alga wakame
  • 1 pepino


Para el aliño:
  • Zumo de 1/2 mandarina
  • Zumo de 1/2 lima
  • Salsa de soja
  • Pimienta negra
  • Aceite de oliva
  • Sal



Teoria de nusos

divendres, d’agost 05, 2016
•



La teoria de nusos és una part rellevant de la matemàtica. Definir què és un nus, com es quantifica la seva complexitat, algoritmes de resolució... tot plegat és ben atractiu per algú habituat a traslladar fets quotidians a equacions matemàtiques. Els mites i les faules referents als nusos són més aviat narracions enfocades a veure en els nusos la metàfora dels problemes. I desfer un nus és una metàfora de la resolució d'un problema. Resoldre un nus extremadament complicat és la metàfora de la resolució d'un problema extremadament complicat.


U. El mite més famós

El nus gordià és, sens dubte, el més famós. És un nus mític, de fet. I el mite té variants i detalls que per la seva banda també el compliquen: el mite del nus gordià és, en si mateix, un altre nus. Aquí esmentarem els fets més essencials, que són els únics que ens calen per a aquest Batiscaf.

Les futures generacions, en risc

divendres, d’agost 05, 2016
•
Estem a temps d'aturar aquest llegat que estem deixant a les noves generacions, o ja han sigut marcades per a sempre?

1. Sevilla, una vegada més

Els nostres corresponsals a Sevilla (gràcies, M&I!) no donen a l’abast amb tant cartell mític…qui sap si és més notable el comptar amb Leticia Sabater o el fet d’haver plagiat-sense-plagiar el nom del musical…


 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes